02. Què passa amb el vidre bufat, o bé és bufat?

Molts objectes de vidre s'enumeren com "Boca bufada", o simplement "bufats".

És suficient dir que la gran majoria d'aquests no són tampoc. Som plenament conscients de l'aspecte comú d'ús de trucar a qualsevol bon exemple de "vidre d'art" "bufat", però no s'hauria d'anar massa lluny anomenant-lo "boca bufada". Es refereix al mètode de com s'ha realitzat l'article i, quan un ho ven, cal ser raonablement exacte en la descripció d'un.

Llavors, com expliquem què és? Aquí hi ha un esbós de miniatura ràpida de les pràctiques més habituals de crear una peça de vidre amb forma:
1. hi ha un motlle, pel qual el vidre fos s'aboca en una cavitat de la forma desitjada. Una vegada solidificada, s'obre el motlle i surt la peça modelada.
2. "Boca bufada" o, en definitiva, "bufat" utilitza un tub buit de vidre escalfat i flexible, que es tanca en un extrem. Al bufar al tub, es pot expandir, una mica semblant a fer volar un globus.
3. El vidre treballat amb flama comença amb una peça de vidre massís calent i flexible, que es transforma en forma amb eines d'algun tipus, amb l'ajuda contínua d'una flama per mantenir la peça flexible.

Pel que fa a l'ítem 1., la majoria dels pesos de paper, pebres, posagots i baratijas es fan d'aquesta manera. Els articles solen ser peces de vidre gruixudes i sòlides.

Pel que fa a la 3., la majoria de les figuritas de vidre amb forma i dissenys fantàstics es fan d'aquesta manera. És, amb diferència, la pràctica més habitual de crear peces de vidre.

Per dedicar una mica més de temps al nostre tema número 2., el misteri de vidre "bufat", anem a tornar a la nostra analogia de volar un globus. El procés presumeix una forma buida tancada, l'extrem obert és la part on s'ha "bufat". Es pot tallar la forma arrodonida expandida, semblant a una carbassa, i recalentant-la, forma i forma aquesta forma buida.

És normal tallar-ho a la meitat o parts de la mateixa per fabricar gerros o bols. Són formes més senzilles i tendeixen a ser de gruix més pesat, amb un mínim bufat al principi. Les esferes buides més fines solen arribar a un gruix de la paret molt més prima, i permeten una formació complexa a causa de l'escalfament relativament senzill de les parets de vidre primes. La majoria d'aquests dissenys acabaran amb una esfera completament tancada, on al final del procés de conformació, l'artista es tanqui la part oberta.
Una nota ràpida sobre el típic "Arbre ornament" de vidre, ara són processos automatitzats, amb precisió de la màquina, que generen parets increïblement primes, encara que amb màquina bufant conjuntament amb motlles. Tècnicament un element bufat, però no acceptat com a tal pel vidre afacionado.

Així que quan observeu un ítem, sembla que algú l'hauria pogut modelar a partir d'una massa de pa, o si té uns contorns fantàstics i apèndixs, tot en vidre sòlid ... no és "bufat" ".

Si l'element és de forma oberta, l'esfera buida, el bol o la forma de la bola, era probable que "bufés". Si el gruix de la paret és pesat, probablement tingués un bufat mínim; si el gruix de la paret és bastant fi, hauria començat amb una capa de tub de paret més prima, però les possibilitats també tenen un treball més complicat.

Les reivindicacions del vidre "bufat" suposen que presten un aura de respectabilitat a una peça simple. Probablement no sigui il·legal, però potser ara podeu dir la diferència.